Els nens fan moltes preguntes. Segons van creixent les preguntes canvien i les respostes que fins fa poc funcionaven ja no serveixen, volen més explicacions, volen saber més. Encara després d’haver-les respost, moltes vegades ens trobem amb una altra pregunta més que gairebé sempre és la mateixa “per què?”. És bo que facin preguntes (encara que de vegades puguin exasperarnos, al final de l’article us explicaré un acudit que va d’acord amb el comentat), és la forma que tenen d’aprendre.

I segons ens fem adults, seguim preguntant. Com arribar a un lloc, com era la recepta de la nostra mare, com utilitzo certa eina … Preguntar és bo i hem de seguir fent-ho. Hi ha moltes ocasions en què les preguntes ens ajuden a estalviar diners i a solucionar problemes d’obres a casa triant bé l’empresa a contractar. Imagineu-vos que volem arreglar una gotera a la teulada. La reparació de goteres en teulades és una cosa bastant delicat. Hi ha empreses que són expertes en la reparació de goteres en teulades i saben com actuar. No està de més que fem preguntes a aquestes empreses com ara, quin és el problema de la teulada? Quins materials es van a utilitzar? Quant de temps trigaran les obres? ¿Què podem fer per minimitzar els riscos i que no torni a passar ? Les respostes que ens donin els professionals d’aquestes empreses ens ajudaran a identificar si realment aquesta empresa experta en reparació de goteres en teulades és la més adequada per a les nostres necessitats.

Aquest és un simple exemple que ens ajuda a entendre la importància de les preguntes, usémoslas bé.

Aquí va l’acudit que us havia promès: Un pare i un fill van passejant pel carrer i es creuen amb una noia que està de molt bé veure. El pare exclama: “Mare meva que cul”. El nen li pregunta: “Què has dit?”. El pare, una mica avergonyit diu: “Res fill, he dit mussol”. Fill: “Què és un mussol?”. Pare: “Doncs una au amb uns ulls molt grans”. Fill: “Hi ha búhas?”. Pare: “Sí fill, hi ha búas”. Fill: “Com són les búhas?”. Pare (ja una mica cansat): “Doncs com els mussols”. Fill: “Pare, pare, pare, ¿tenen buhitos?”. El pare ja gairebé fora de si respon: “Cul fill, he dit cul”.